El dia de nadal el portal de cultura i mitjans de comunicació Cultura 21 es feia ressò de la publicació del llibre i treia aquesta notícia, en què destacava la meva posició crítica envers el victimisme (o per ser més precisos, envers el victimisme mal argumentat, perquè hi ha motius objectius per estar descontents, i el colonialisme ens surt molt car): “Josep-Anton Fernàndez critica el victimisme català a El malestar en la cultura catalana“. (Per cert, aquesta entrada és la primera que creo i actualitzo amb el meu iPhone.)
Entrades des de desembre 2008
A la ràdio i a la televisió
24 desembre 2008 · Feu un comentari
A mi, francament, no em fa res reconèixer que la recepció que està tenint el llibre constitueix per a mi un llarg moment narcisista que espero que s’estengui el més possible. Com més llarg sigui el moment narcisista, millor. I els dos moments estel·lars fins ara són aquests dos.
El primer: la recomanació de Mita Casacuberta al programa del Canal 33 L’hora del lector, dijous 18 de desembre:
No em puc estar d’agrair a la Mita Casacuberta les seves amables paraules i el seu entusiasme en recomanar al director del programa, Emili Manzano, que m’hi convidés (“Ho he aconseguit!”, diu quan Manzano es compromet públicament a invitar-me).
Podeu veure el vídeo complet aquí.
El segon moment va ser la conversa sobre El malestar que vaig mantenir el dimarts 17 de desembre amb Ferran Mascarell, Carles Duarte i Bernat Gasulla (sotsdirector d’El Periódico) al programa L’Oracle, de Catalunya Ràdio, presentat i dirigit per Xavier Graset. La conversa va ser molt interessant, i la volia penjar aquí, però la tecnologia o algun moralista estrany deu haver pensat que el narcisisme és dolent (que antiquats!) i l’arxiu que han penjat és el del dia anterior, una conversa amb Xavier Trias. En teoria l’hauríeu de trobar aquí. (He demanat a Catalunya Ràdio que rectifiquin l’error; ja avisaré quan l’àudio estigui disponible.)
Categories: Debat · Ressenyes etc.
Entrevista a El Singular Digital
24 desembre 2008 · Feu un comentari
El diari electrònic El Singular Digital publica avui, 24 de desembre, una entrevista de Maria Coll, on parlo del llibre i de les qüestions que se’n deriven. Llegint-la m’adono que vam posar molt l’èmfasi en la problemàtica de la subordinació, que és, de fet, el tema que probablement més m’interessa.
La pregunta i resposta que més m’agrada és la següent:
Diu que aquest “estigma” de la cultura catalana és el nostre atractiu quan ens miren des de fora.
Sí, perquè quan algú està en posició subordinada no es pot veure a si mateix, només es veu amb el ulls del dominant. Per això ens preguntem de forma constant: “Com ens veuen?”
La resta de l’entrevista no està malament, tot i que pel camí que va de la conversa (que va durar més d’una hora) fins al teclat inevitablement s’han perdut matisos.
Categories: Debat · Se'n parla
Salvador Cardús a l’Avui
24 desembre 2008 · Feu un comentari
Divendres de la setmana passada, el 19 de desembre, Salvador Cardús publicava a l’Avui un article sota el títol “Una mirada clara, neta”, on parlava de certs canvis que s’estan produint en la cultura catalana i en la percepció que en tenen els seus actors i agents. M’hi dedicava el següent paràgraf:
Per a alguns esperits, el malestar és tan gran, que qualsevol intent de pensar el país en positiu ja és considerat una traïció tant o més greu que la que correspondria al culpable de les nostres desgràcies reals o suposades. (Dic “malestar”, perquè vull ser el primer a manllevar el terme que utilitza Josep-Anton Fernàndez a la seva novíssima i original aportació al debat nacional, El malestar en la cultura catalana (Empúries, 2008), en una còmplice picada d’ullet teòrica al clàssic El malestar en la cultura, de Freud. Malestar és una expressió cridada a fer millor fortuna que la de catalans emprenyats o la de país perplex, i el comentari de l’obra de Josep-Anton Fernàndez demanarà l’atenció de tot un article futur).
No cal dir que em sento extraordinàriament afalagat que en Salvador Cardús anunciï que dedicarà un article sencer al llibre, perquè ell és un dels meus principals interlocutors. Sé que, amb l’excusa del meu llibre, podrem continuar una conversa sobre el país, la nostra societat i la nostra cultura que, com sempre, serà estimulant i productiva.
Categories: Debat · Se'n parla
Al bloc de Saül Gordillo
24 desembre 2008 · Feu un comentari
L’amic Saül Gordillo —ens vam conèixer el 2007 en un congrés sobre Cultura i identitat catalanes a l’era d’internet, organitzat per Roser Pujadas sota l’ègida del Centre for Catalan Studies de Queen Mary, University of London— ha tingut la gentilesa de fer aparèixer El malestar al seu important bloc. L’entrada la trobareu aquí. I per si fos poc, també n’ha fet un twit.
(Per cert, va ser en Saül qui, en aquell congrés, em va acabar de convèncer per provar la cosa aquesta dels blocs, que fins a aquell moment només experimentava com a espectador.)
Categories: Se'n parla
Al bloc del Sr Boix (L’hora del lector)
24 desembre 2008 · Feu un comentari
El 18 de desembre, a l’excel·lent programa del Canal 33 L’hora del lector (dirigit i presentat per Emili Manzano) la Mita Casacuberta va recomanar El malestar (de seguida penjo el vídeo). El Sr Boix, al seu bloc del programa, fa una crònica de les recomanacions que s’hi van fer: la trobareu aquí. (De fet, es tractava d’una ronda de crítics que havien seleccionat els millors llibres de l’any.)
Categories: Se'n parla
A la Wikipedia
24 desembre 2008 · Feu un comentari
L’altre dia vaig descobrir que m’ha arribat l’honor d’aparèixer a la Viquipèdia, i amb una entrada que no he redactat jo! Si la voleu llegir, cliqueu aquí.
Categories: Se'n parla
Al bloc “Un dietari londinenc”
24 desembre 2008 · Feu un comentari
En Jordi Ramírez és filòsof i crític de cinema, autor de l’interessant llibre Les pel·lícules del laberint: De Fellini a Coppola, un passeig pel nihilisme cinematogràfic, premi d’assaig Josep Vallverdú 2005 (Lleida: Pagès, 2006), i professor de filosofia a Londres. Ens vam conèixer en l’últim congrés que vaig organitzar a Queen Mary, al Centre for Catalan Studies. Ara en Jordi ha tingut la generositat de dedicar-me una llarga entrada al seu bloc parlant del meu llibre.
Cito un paràgraf d’aquesta llarga entrada, que podeu llegir completa aquí:
En el seu trajecte en Josep Anton deixa clara algunes idees amb les que combrego plenament com, per exemple, el problema que suposa pel país la pèrdua de prestigi de la literatura catalana (la qual té arrels universals, la literatura ha perdut pes a tot arreu, però és especialment greu a un país de tradició precària i infraestructura cultural mínima). També és evident el problema plantejat per la immigració no només l’actual, sinó també l’històrica. Més enllà de la formula voluntarista de Pujol al temps de la transició. han estat ben migrats els esforços per pensar que ha significat pel país un allau migratori que en termes comparatius és dels majors de la història, superior per exemple a un país clarament receptor com l’Argentina de començaments del segle passat. El resultat és allò que l’autor defineix com a crisi d’identitat, una fórmula que podríem expressar dient que a la nostra situació l’ús del terme “nosaltres” és del tot equívoc. Un fet que facilita a més la manipulació per part dels “no nacionalistes” connectats permanentment a Madrid. En tot cas però hi ha un contrast evident entre l’artificiositat de les construccions fetes des d’un punt de vista catalanocèntric, alimentada des de l’exterior, però també des de la nostra incapacitat per superar la pròpia mitologia, i la pretesa “naturalitat” del punt de vista nacional espanyol.
Categories: Debat · Ressenyes etc.
A Tribuna Catalana
24 desembre 2008 · Feu un comentari
La crònica de cultura de Tribuna Catalana escrivia això el dia 15 de desembre de 2008:
Al marge d’aquesta celebració, aquestes dates són oportunes per trobar un moment per recordar el debat que s’ha anat generant els darrers mesos sobre els replantejaments que calen per a la nostra cultura i país. L’any passat Patrícia Gabancho va publicar “El preu de ser catalans”, un assaig que va generar un debat interessant. Ara fa un mes es va publicar “Malestar en la cultura catalana”, de Joan-Anton Fernàndez. Es tracta d’un assaig que fa una reflexió en profunditat sobre el que ha passat en la cultura catalana els últims trenta anys. El llibre també afronta sense complexes preguntes de gran transcendència com ara “Quins efectes té la subordinació política en el camp cultural?” i si és factible “imaginar un futur d’emancipació i un projecte de vida en comú?”. Aquesta és una obra que, amb d’altres que s’han anat publicant en els darrers temps, ens ha de fer reflexionar i possibilitar que la nostra cultura i la nostra identitat afronti de cara tots els reptes que tenim al davant, que no són pocs.
Per llegir l’article sencer, cliqueu aquí.
Categories: Se'n parla
Ada Castells a l’Avui
23 desembre 2008 · Feu un comentari
Publicat a l’Avui el 9 de desembre de 2008:
En poc temps he topat amb tres declaracions que m’han fet pensar que alguna cosa està canviant en l’encrostat complex que pateix la cultura catalana.
En la presentació de les cartes Rodoreda-Sales, Montserrat Casals comentava que ja era hora que ens deixéssim estar de cofoismes i miréssim la realitat tal com és. Reclamava una aproximació crítica a com s’ha gestionat la cultura en el passat i exclamava que ja n’hi havia prou de dir-nos que tot va bé quan no és cert. Per il·lustrar aquestes paraules només cal tenir presents les últimes dades que ha ofert el Govern Balear: el 57,9% de la població de les Illes no pot anomenar ni un autor que escrigui en català. Ni un.
Casualitats de la vida, pocs dies després de la presentació de l’epistolari, m’arribava a les mans aquesta mirada crítica que reclamava Casals. Era El malestar en la cultura catalana, de Josep-Anton Fernàndez.
L’autor, tal com la mateixa Casals, ha viscut molts anys a l’estranger, i ens ofereix una mirada desacomplexada del que és la cultura catalana. Repassa el passat, constata errors d’eufòria impostada i reclama l’orgull de ser qui som sense intentar ser cap altra cosa.
Vegeu l’article sencer aquí.
Categories: Debat · Se'n parla
