El malestar en la cultura catalana

L’eminent especialista en Josep Pla i catedràtica de literatura catalana a la Universitat de Perpinyà, Cristina Badosa, ha escrit aquest comentari a la revista Treball (núm. 178, gener 2009), d’Iniciativa per Catalunya-Verds. El seu nom, estranyament, no apareix a la ressenya, però ella n’és l’autora. Us el podeu baixar en format PDF, però el transcric també aquí sota:

L’aparició d’un llibre d’estudis culturals a Catalunya i sobre la cultura catalana és ja una gran notícia, perquè aquest camp d’estudi és ben poc conreat al nostre país. L’autor, hereu de la tradició marxista, ens permet una comprensió àmplia del camp cultural, en analitzar el període de la “normalització”, entre la restauració de la Generalitat i la fi de l’hegemonia de CiU.

Escrit amb un rigor extrem, en el seu cas menat sempre per una reflexió intel·ligent, il·lustrat amb exemples en què no hi manca el sentit de l’humor i alhora ajustat a una realitat sovint invisible pels enderiats dels cànons i les jerarquies.

Josep-Anton Fernàndez parteix d’una cultura catalana de la normalització que experimenta una crisi triple de models culturals: la crisi dels discursos de legitimació, la crisi de producció de valor i la crisi de processos d’identificació. La cultura catalana pot superar-les, gràcies a l’anàlisi de les causes del conflicte i a la recerca de respostes que s’acordin a les noves condicions.

Un llibre altament recomanable a polítics, gestors culturals, universitaris, intel·lectuals i ciutadans conscients de la dificultat de donar resposta als nous reptes de la postmodernitat.