La crònica de cultura a Tribuna.cat del 2 de març contenia algunes elogioses referències a El malestar. La crònica, amb el títol “La força de la cultura”, destaca l’anàlisi que fa el meu llibre dels processos de mercantilització en la cultura catalana, així com dels seus efectes en els discursos de legitimació política i cultural. “El debat sobre el paper de la cultura a casa nostra darrerament ha ressorgit amb molta força. Ho demostren la publicació d’assajos com el de Josep-Anton Fernàndez i també reflexions generades des de diferents tribunes periodístiques”, diu el cronista.
“El malestar”, recomanat a Àgora (Canal 33)
13 març 2009 · Feu un comentari
El malestar en la cultura catalana era un dels llibres recomanats a l’Àgora del Canal 33, en un programa amb el títol “Conviure en català” (6.3.2009), on diversos convidats (cap d’ells sociolingüista, com és habitual en aquest tipus d’emissió nocturna) van discutir sobre la situació social del català en relació al castellà, a la legislació que el protegeix, i al seu paper en les indústries culturals.
Categories: Notícies · Se'n parla
Najat El Hachmi a El Periódico
13 març 2009 · Feu un comentari
La novel·lista Najat El Hachmi, autora de dos excel·lents llibres (l’autobiografia Jo també sóc catalana i la novel·la L’últim patriarca) publicava ara fa cosa d’un mes i mig el següent comentari del meu llibre a El Periódico (27.1.2009):
Radiografia del Malestar
Feia temps que no trobava un assaig amb tanta trempera, d’aquests que t’enganxen des de la primera línia fins a l’última, no perquè t’expliqui cap tema nou sinó perquè la visió que et dóna d’una realitat que coneixes és tan genuïnament original, tan allunyada dels tòpics i els suats camins que s’han utilitzat sempre per afrontar-la, que no pots fer altra cosa que esgotar totes les planes del volum fins al final. El que fa Josep-Anton Fernàndez a El malestar en la cultura catalana és nou perquè no es mira aquest lloc estrany que és Catalunya des d’on ens l’hem mirada sempre, com una realitat massa particular i amb aquell esgotament espriuenc. L’autor situa l’acció dins de l’esfera global de la postmodernitat i aconsegueix així identificar les diferents crisis que ens afecten. L’anàlisi és crua i hi ha moments que la nafra supura fins al dolor insofrible. El malestar… és com un d’aquells miralls dels emprovadors de les botigues de roba on l’implacable fluorescent ens mostra tots els nostres defectes. I aconsegueix denúncia sense victimisme, erudició sense pedanteria, assaig sense avorriment. Aconsegueix també mirar-se la cultura des de diferents àmbits en tots els seus estrats, identificar tots, absolutament tots els culpables d’un procés que ens ha deixat amb un panorama cultural ple d’arestes i clarobscurs. Ningú se’n salva.
El malestar… és un manual d’instruccions per als de la meva generació, que no ens hem pogut explicar la realitat actual amb els antecedents dels últims 30 anys per no haver-los viscut al peu de canó, i per a aquells que sí que hi han sigut però que han perdut la perspectiva.
Categories: Debat · Se'n parla
